Reportatge: El teatre a Barcelona, història més enllà de l'espectacle

Quina ha estat la trajectòria i el paper del teatre, sobretot de barri, a la ciutat?

ISABEL PALAZÓN· 4 de juny de 2022 | Barcelona

La tradició teatral a Barcelona és amplíssima. Ja el 1597 es feien actuacions al Teatre Principal de Barcelona, quan era conegut com el Teatre de la Santa Creu, per tant, no és cap bogeria dir que, en la història de la ciutat, el teatre ha tingut un paper fonamental.

En paraules d'Antoni Ramon Graells, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona: "El sistema teatral de la Barcelona contemporània està constituïda per una successió de sediments, en llocs on el teatre s'establí esplendorosament durant un temps i que després va abandonar".

Imatges de la Barcelona de finals de segle XIX / Font: Arxiu Fotogràfic del Ajuntament Barcelona

El paper de les arts escèniques està profundament lligat al creixement de la ciutat entre els segles XIX i XX. Durant la trancisió de segle el teatre es va instal·lar als carrers de Barcelona. Les desamortitzacions de meitat del segle XX trenquen el monopoli que la Santa Creu tenia amb el Teatre homònim. A més, el projecte de l'Eixample (1860), l'annexió de municipis com Gràcia (1897) o Horta (1902) i la creació de nous espais urbans com el Paral·lel, entre d'altres, fan proliferar el nombre de teatres a tota la ciutat. Aquests espais servien com a lloc d'esbarjo per a totes les classes socials, des dels obrers de les fàbriques fins a la burgesia cosmopolita, i destacaven per la representació d'obres dramàtiques, balls, sarsueles, etc.

D'altra banda, lluny dels carrers principals, als barris obrers i menestrals hi apareixen els espais d'actuacions. Petits Ateneus i associacions lligades a partits polítics, sindicats i grups anarquistes. Espais on la realitat social es veu entrecreuada amb la imaginació escènica. Durant aquesta època, apareixerà el Casino l'Aliança en el 1869, inicialment al carrer Wad-Rass (actualment carrer Dr. Trueta), i després, durant el 1929, a la Rambla del Poblenou. El 1917, es crearà el Foment Hortenc, com una iniciativa del Casino d'Horta. Tots dos teatres han existit i, encara el dia d'avui existeixen, gràcies a la col·laboració dels veïns i els socis dels centres.

Imatges de la construcció del Foment Hortenc en 1918/ Font: Arxiu Fotogràfic del Ajuntament Barcelona

Els anys del Franquisme provoquen un gir de 180° en el teatre barceloní. La popularització del cinema, i posteriorment, la televisió, fan que el teatre deixi de ser la principal font d'entreteniment, provocant que alguns locals teatrals tanquin les seves portes o es transformin en cinemes. Durant els anys de dictadura, sobretot en la dècada dels anys seixanta i setanta, passa a ser una expressió de resistència contra el franquisme. Aquest és un paper que acollirà molt bé el Casino Aliança del Poblenou i la companyia de teatre independent l'Off Barcelona, fent espectacles que no entraven dins dels estàndards franquistes del moment.

El Casino l'Aliança del Poblenou el 1969/ Font: Arxiu Fotogràfic del Ajuntament Barcelona

Ara bé, més enllà del seu component polític, el teatre de barri ha estat, al llarg de la història, un espai d'oci i reunió per a les classes més humils. Un exemple clar d'això és l'obra el Tomàquet, del Foment Hortenc. Com ens explica en Jordi Ibàñez, aquesta obra còmic-musical neix en un saló de ball als anys 60 explicant acudits. Amb el pas dels anys, l'espectacle va anar evolucionant introduint balls i música fins al que és avui, una de les obres més importants del teatre i on més veïns es reunien fins que la pandèmia va fer que el teatre hagués de modificar l'obra per mesures de seguretat.

Representacions al Foment Hortenc en la dècada dels setanta/ Font: Arxiu Fotogràfic del Ajuntament Barcelona

El teatre pateix una nova transformació després del franquisme. Durant els anys vuitanta, comença el procés d'institucionalització. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997 va dir: "una ciutat i un país que no tenen un gran teatre produït localment i la llengua pròpia estan exempts d'una escola quasi tan rellevant com la mateixa escola regular". Però aquesta és la història dels grans teatres de Barcelona com el Teatre Nacional de Catalunya o la Ciutat del Teatre. Aquí estem parlant del teatre de barri, dels petits, i no tan petits, espais al marge dels interessos comercials i polítics que creen cultura de manera desinteressada i amb l'objectiu de crear un teixit de barri.

Teixits que es veuran reforçats amb centres culturals com La Farinera del Clot. L'antiga fàbrica de farina St. Jaume fou recuperada i transformada en el centre que és actualment gràcies al treball veïnal i que es va inaugurar el 1999.

Fotografies de la Farinera abans i després de la seva conversió a centre cultural/ Font: Web oficial de Centre Cultural La Farinera del Clot

Entendre d'on venim també ens ajuda a saber cap a on anem. La història dels nostres teatres és rica i amplia i la reivindicació d'aquesta és importantíssima per no oblidar que les arts escèniques son un pilar fonamental de la història de Barcelona.

Segueix-nos a les xarxes socials

No et perdis cap novetat!